Un lloc amb història · Barcelona
Un carrer amb molta memòria.
Al cor del Barri Gòtic de Barcelona, just a l’altra banda de les muralles de l’antiga Barcino, la història forma part de la vida de cada dia. És aquí, al carrer dels Banys Nous, on AMADES ha trobat casa seva.
Barcino
Abans que aquests carrers tinguessin nom.
Fa gairebé dos mil anys, aquesta part de Barcelona quedava al límit de Barcino, la petita ciutat romana a partir de la qual creixeria la Barcelona d’avui.
Barcino estava envoltada de muralles i era molt diferent de la ciutat que coneixem. Amb els segles, Barcelona es va anar estenent més enllà d’aquells límits i van aparèixer nous carrers i edificis al voltant de les antigues muralles.
El carrer dels Banys Nous segueix una part d’aquell traçat. Recórrer-lo avui és resseguir el límit exterior de l’antiga ciutat romana.
Carrer dels Banys Nous
Un carrer amb història.
El carrer on hi ha AMADES té molts segles d’història, i el nom ja ens n’explica una part.
L’any 1160, el comte Ramon Berenguer IV i Abraham Bonastruc, membre de la comunitat jueva de Barcelona, van acordar construir uns banys públics en uns terrenys situats fora de l’antiga muralla romana, a prop de l’actual cantonada dels carrers dels Banys Nous i de la Boqueria.
Els banys seguien la tradició dels banys àrabs i es van construir amb tècniques romàniques. Hi havia també un micvé, un bany ritual relacionat amb la tradició religiosa jueva. De vegades es coneixien com els banys àrabs, tot i que la seva fundació estava molt vinculada a la comunitat jueva de Barcelona.
Durant l’edat mitjana, el barri va continuar canviant. Molt a prop hi havia el Call, l’antic barri jueu, i a l’entorn de la muralla romana van anar apareixent cases i carrers nous.
Fa temps que els banys van desaparèixer, però el seu nom continua viu al carrer. Banys Nous és un record de les persones i de la vida quotidiana que van donar forma a aquest racó de Barcelona.
A través dels segles
Una mica d’història, d’un cop d’ull.
Finals del segle I aC
Es funda la Barcino romana.
Segles III i IV dC
Es reconstrueixen i reforcen les muralles de la ciutat.
1160
Ramon Berenguer IV i Abraham Bonastruc acorden establir els banys públics que donen nom al carrer dels Banys Nous.
Segle XIII
L’entorn de les muralles romanes continua creixent amb l’expansió de la Barcelona medieval.
Avui
AMADES forma part de la vida d’un dels carrers històrics del nucli antic.
Joan Amades (1890–1959)
El nom que portem.
El nostre nom ret homenatge a Joan Amades (1890–1959), el folklorista català que va dedicar la seva vida a recollir i preservar els costums, les històries i les tradicions de Catalunya.
La seva obra celebrava la cultura quotidiana d’un lloc: la seva gent, les seves festes i les tradicions que passen d’una generació a una altra.
Aquesta estima per la cultura local i pels petits rituals de la vida de cada dia se sent especialment com a casa aquí.
AMADES · Banys Nous, 8
Una casa amb caràcter.
Avui, AMADES és al número 8 d’aquest mateix carrer.
A dins, bona part de la personalitat de l’edifici ve dels elements que s’han conservat amb el temps: parets de pedra vista, bigues de fusta, textures envellides i una escala corba que porta al menjador principal de dalt.
Hem volgut conservar i mostrar tant com hem pogut de l’edifici antic, fent que aquests elements continuïn formant part del restaurant. Són detalls que donen personalitat a cada espai i connecten AMADES amb la Barcelona d’altres temps que hi ha just a fora.
Avui l’edifici té una vida nova, plena de menjar, converses i trobades. Per a nosaltres, respectar-ne el passat és part del que fa que AMADES sigui com és.
La nostra manera de fer
Arrelats a Barcelona. Oberts al món.
La nostra relació amb Barcelona va més enllà de l’edifici. Les tradicions culinàries catalanes i espanyoles són una part important de la nostra cuina, juntament amb sabors, ingredients i idees d’altres cultures.
Creiem que el bon menjar uneix la gent i que un restaurant és tant el que hi ha al plat com les persones i les converses al voltant de la taula.
A AMADES, el passat i el present formen part de la mateixa història: respectem les nostres arrels i, alhora, fem les coses a la nostra manera.
